|
Pau es
sorprengué al vore al vell Sr. Esteve al seu despatx. Des
de que s''encarregava dels seus asunts al bufet, i feia anys, mai
havia vingut el Sr. Esteve a vorer-lo al despatx. Ell
sempre s'acostava a sa casa, i li explicava les opcions que
tenia. Aleshores, el Sr. Esteve sempre decidia el que calia
fer, quasi mai en el sentit del seu consell.
El vell Esteve no tardà en explicar-se:
—Des de fa 7 mesos tinc un càncer de pròstata estès per tot el
cos. Em muic, però això a la meua edat ja no és una sorpresa.Tinc quasi tots els meus assumptes arreglats.Falta un, digam, especialment delicat.
—Al seu servici, Sr. Esteve. Ja ho sap. —Responguí jo, com sempre.
—És una història vella. A la Guerra Civil, a Terol, estava destinat
com a cap de guàrdia en un dels campaments de presoners que hi
havia prop del front. Un dels captius, membre del
POUM, em proposa un tracte. Un quadre valuós a canvi
de deixar-ho eixir de nit per una zona més o menys segura. Vaig
vore el quadre de lluny, i em va deixar captivat, era realment un
retrat de gran qualitat. Reconeguí les traces d'un
Goya a la pintura. Si només haguera sigut
d'un dels seus deixebles, es veia que era de gran valor. El
cas és que accedí al tracte.
—El deixà eixir? —Interrompé Pau.
— No del tot. Em quedí amb el quadre, però no vaig poder
deixar-lo anar, li disparí per l'esquena mentre intentava pujar
a la muntanya. —Pau mantingué el rostre sense cap sentiment— Compren que m'arriscava a un consell
de guerra.
— Qué vol que faça, Sr. Esteve. — Contestà Pau amb el to més servicial possible.
—He tingut eixe quadre a casa des d'aleshores. El
contemple tots els dies, l'estudie, el copie i recopie, amb una
vedadera obssesió. Vull que busques al seu
propietari, i si no és possible, el dugues al Prado. Ells sabran valorar-lo.
— Com vosté vullga.
—Hi han dues condicions: La primera és que agafaràs el quadre quan
ja no tinga possibilitat de gaudir-ho. El criats de la
meua casa ja saben qué tenen que fer. Agafa el quadre
i destrueix tot el demés. Que no quede res. .La segona, és que ningú s'ha d'assabentar que el quadre ha estat
a la meua possessió durant tots estos anys, no m'importa que te'n dugues la fama, però que no te perguen massa els diners.
Pau anà a casa del Sr. Esteve quant s'entera que havia caigut en coma a l'hospital. A la porta, donà poques
explicacions:
—Vull anar a l'estudi del Sr. Esteve.
Pau es trobà a una sala ampla i rectangular. Tenia pols
del dia que la feren, que no fou ahir. Estava plena de
papers, estudis, versions i nombroses còpies de més o menys
qualitat. Era el sancta santorum del Sr Esteve i al
fons un faristol que feia d'altar del Déu: un quadre que
representava el retrat d'un home en una tempesta.
|
|